A dos quarts d’onze ja hi havia molta gent i tothom semblava saber què havia de fer; a la biblioteca, el primer escamot, fonamentalment femení, alternava la
folramenta de llibres i la conversa animada; pocs érem els mascles que ens atrevíem a entrar per por de que ens encomanessin feines secundàries e invariablement desagraïdes: anar a buscar una escombra, recollir les joguines i contes que l’escamot dels menuts havia escampat per la biblioteca, anar a preguntar algú que ningú sap on és nosequè o nesequantus, etc. Al vestíbul s’ha quedat l’escamot de
racó de bàsquet i de les llums que, després de uns principis que imagino més frenètics s’han dedicat a la benaurada feina de esperar a veure si l’equip es sobreescalfava; com els homes també saben fer dues coses a l’hora, mentre tant, han obert unes cerveses i han abordat sense dilacions converses més profundes com rock’n’roll i pesca; l’escamot de l’
hort vertical a la primera planta i l’
hort horitzontal, al patí de dalt , han estat a l’aire lliure gaudint del sol i del dia, però no tot ha estat tancar els ulls al sol, doncs, a més a més de foradar ampolles blaves, netejar i omplir les jardineres, s’han dedicat a arreglar el mobiliari d’exterior i vigilar l’escamot dels nens mitjans que ha deixat el terra del lavabo en pitjors condicions que les primeres trinxeres de la gran guerra; dos altres escamots itinerants han penjats els
suros del tercer pis, arreglat persianes, armaris i altres coses; amb tant de moviment un escamot de nens mixta ha desaparegut de la vista dels adults; al final, piscolabis i cerveses i una frase en boca de molts repetida: "...voleu venir a fer dissabte a casa meva...?
-Toni Botey, pare del Ton i la Júlia-
Veieu les fotografies de la jornada
